La igualtat, una fita pendent
1. INTRODUCCIÓ: EL FONAMENT RELIGIÓS DEL SOCIALISME
L’ideal de la igualtat ha sofert, en aquest final de mil·lenni, profundes commocions de tipus cultural i polític que l’han deixat sense fonament. L’anomenada postmodernitat, és a dir, la crisi de la raó moderna, d’una banda, i la caiguda del mur de Berlín i el fracàs del principal intent històric de “socialisme real”, de l’altra, semblen haver deixat els partidaris de la igualtat en una situació de profunda confusió.
D’entrada, el sentit comú ens diu que la igualtat és un valor irrenunciable si volem organitzar la convivència entre els éssers humans d’una manera justa. Però els esdeveniments històrics i la nostra experiència quotidiana, d’allò que anomenem “naturalesa humana” (la capacitat de l’home per a l’egoisme, la injustícia i l’abús del proïsme) ens deixen perplexos davant la possibilitat que aquest ideal pugui ser realitzat.
¿Hem de continuar aspirant a construir una societat igualitària o és millor que, en un sacrificat esforç de realisme, renunciem a aquesta “utopia inútil”?
La igualtat, una fita pendent
