Introducció

Per tal d’analitzar el dret de petició, primer cal explicar què és pròpiament el dret de petició i, després, com funciona la Comissió del Parlament de Catalunya. Un punt en què faré un especial incís és el vincle de la Comissió de Peticions amb els departaments de la Generalitat i quins són els diferents tipus de relacions que hi pot haver entre la Comissió i els departaments.

El marc normatiu del dret de petició

El dret de petició prové de la Constitució, article 29, d’una secció de drets fonamentals i que, per tant, són els drets que tenen una màxima protecció jurídica, en els quals fins i tot es preveu el recurs d’empar a davant el Tribunal Constitucional. El dret de petició és l’últim de la llista de drets fonamentals, però també disposa de les garanties adscrites a aquests drets.

El dret de petició -que era el procediment tècnic administratiu del dret de petició- estava regulat per una Llei de l’any 1960. Per tant, teníem un dret recollit en la Constitució, però que estava regulat per mitjà d’una llei preconstitucional. Aquesta situació paradoxal quedava parcialment resolta pel fet que, un cop aprovada la Constitució, l’exercici d’aquest dret es complia d’acord amb les sentències relatives a aquest, que havia emès el Tribunal Constitucional. Bàsicament hi ha dues sentències que cal destacar, una de 1988 i una altra de 1993, i que són les que, de fet, regulaven el dret de petició.