Sabem que darrere d’un llibre sempre hi ha una petita història. Quina va ser la gènesi d’aquesta publicació col·lectiva?

Certament, en aquest cas la “micro-història”del llibre serveix per entendre i explicar el seu contingut… Però abans, remuntem-nos a la “prehistòria” del llibre. Ara farà uns deu anys, crec, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia va fer publicar en castellà un extens llibre de l’economista i filòsof nord-americà David Schweickart, Más allá del Capitalismo, on es presenta tot un model econòmic alternatiu al capitalisme, “el socialisme de mercat”, que ell denomina Democràcia Econòmica. Es tracta d’un rigorós estudi on es dissenya i s’explica com s’organitzaria, de manera del tot teòrica i abstracta, un sistema econòmic que fos alhora just i eficaç.

Tot i que probablement la proposta de Schweickart deixa alguns punts sense acabar d’aclarir, des del primer moment que la vaig conèixer em va semblar una reflexió molt interessant, molt necessària i molt fructífera. Era possible plantejar sistemes econòmics no capitalistes de manera mínimament seriosa i rigorosa! Per això, un temps després vaig publicar un breu assaig sobre aquestes alternatives econòmiques u tòpiques però viables, Els canvis són possibles -com veus, ens vam avançar uns quants anys a l’Obama!- que, bromes a banda, va arribar a persones vinculades amb el món del cooperativisme. D’aquí que l’any 2000, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya em demanessin que organitzés un Seminari de Democràcia Econòmica, que ens va servir per contrastar les propostes teòriques -com la de Schweickart, o d’altres, com la de Robert Dahl- a amb l’experiència pràctica de la gent del seminari procedent del cooperativisme. D’aquesta confrontació -sense massa pretensions- entre teoria i realitat van sorgir algunes reflexions i idees de caràcter estratègic. I d’aquí va sorgirl a imprudent necessitat d’escriure un llibre, un llibre coral, que servís per recollir aquestes reflexions acumulades al llarg d’uns quants anys de debat.

Quan ens hi vam posar, pensàvem que seria una obra curta i ràpida de fer. Però, al final, Democràcia econòmica ha acabat sent una obra col·lectiva molt extensa, de quas i 500 pàgines,i hem trigat cinc anys. Una barbaritat!