Hi ha paraules que, com sabem, les carrega el diable. La literatura acadèmica fa temps que és conscient que Tercer Sector és un concepte problemàtic, propici a la inconcreció i a la indefinició, a la polisèmia o a la confusió. Posem alguns exemples habituals d’aquest ús imprecís. És elTercer Sector el mateix que l’economia social? Quina diferència hi ha entre Tercer Sector i la societat civil? És el TercerSector només social o hi ha Tercer Sector “no social” —vegeu, per exemple, cultural,esportiu, etc.? És el mateix el Tercer Sector que les ONG? I que les ONL (organitzacions no lucratives o sense afany de lucre)? Tenim respostes clares per a aquestes preguntes? O, millor, dit, encara que les tinguem, les respostes que els actors socials concernits per aquestes preguntes els donarien, aquí i ara, serien respostes coincidents entre si?

Aclarir aquestes qüestions no és un mer exercici teòric, més o menys interessant, sinó que és una necessitat indefugible per poder donar resposta a la pregunta que presideix aquest article, a saber: quin hade ser el paper del Tercer Sector en les polítiques socials —enteses, és clar, com a polítiques públiques—. D’aquí que aquestes pàgines es divideixin en dues parts: la primera meitat la dediquem a delimitar el concepte de Tercer Sector, la segona a respondre pròpiament la qüestió assenyalada.