He pres aquest títol “vigies de la comunitat” d’un dels textos que podreu trobar a continuació, un dels molts textos que conformen el Recull per somniar, aquest llibre originalíssim i preciós que teniu a les mans. “Vigies de la comunitat”: una imatge magnífica per resumir el treball i l’esperit d’aquells que es dediquen al Voluntariat social. La insolidaritat és, en realitat, una forma de ceguera: la de qui no vol veure el patiment aliè, la feblesa aliena, les mancances i les necessitats alienes. Els voluntaris són aquells que estan curats d’aquesta ceguera. Els “vigies” són aquells que hi veuen: veuen allò que la societat, en general, es resisteix a veure. Li retornen a la societat una imatge completa -i no parcial, arrodonida o edulcorada- d’ella mateixa. Els voluntaris són, per tant, “vigies de la comunitat” en el doble sentit de l’expressió: són els ulls que a la comunitat li manquen; i són els que miren i vigilen la comunitat, i descobreixen en ella aquells més petits, aquells que per la seva debilitat poden ser ignorats pels ulls de la majoria.

El vigia, per poder mirar més lluny que la majoria, s’ha d’enfilar només amb l’ajut dels seus braços fins al capdamunt de l’arbre de la nau. El vigia, per tant, té la musculatura forta. Els voluntaris són també vigies en aquest altre sentit: són un exemple de força. Perquè cal força -força moral- per no apartar la mirada d’aquells que la societat -de la que som co-responsables- ha convertit en víctimes, o d’aquells que posen de manifest la precarietat de la naturalesa humana. La insolidaritat, de fet, no és res més que una feblesa: la feblesa del qui no és capaç de respondre a la feblesa del qui té davant.