1. INTRODUCCIÓ: MOUNIER, L’HOME DEL DIÀLEG ENTRE EL CRISTIANISME I LA MODERNITAT

Quina aportació poden fer, per al nostre temps actual, una obra i una proposta filosòfica com la de Mounier i el seu personalisme? Des del nostre punt de vista de fi de mil·lenni, ja posterior a totes les postmodernitats, ens és fàcil de llegir i reconèixer la seva trajectòria intel·lectual i vital com la d’un pensador que va ser capaç de posar en diàleg crític el cristianisme amb totes les formes de la tradició moderna en un moment, els anys trenta del segle XX, en què això era una tasca encara pionera.

Diàleg crític vol dir no una cosa, sinó dues. D’una banda, vol dir sotmetre el cristianisme a la crítica de la Modernitat fent-lo passar pel sedàs d’autors com Marx, Nietzsche o els existencialistes. Vegeu, en aquest sentit, la reflexió de Mounier sobre el compromís del cristià amb les masses treballadores i l’opció socialista del personalisme, qüestions que vénen a ser el nucli central del pensament mounierià. Vegeu, també, les pàgines de «l’afrontament cristià», en què, acceptant el desafiament de la filosofia nietzschiana, Mounier reivindica la necessitat d’explicar la caritat, virtut central del cristianisme, en termes de força, de coratge, de valentia, per tal d’alliberar el cristianisme de la seva imatge de religió mediocre, dèbil i còmoda a la qual l’havia sotmès el món liberal, imatge que l’havia fet tan incompetent a l’hora d’enfrontar-se a l’èpica feixista. Vegeu també els textos on Mounier reconeix el parentiu del personalisme amb l’existencialisme en la mesura que aquest reivindica la llibertat com allò que fa de la persona una tasca per construir.