De què parlem quan parlem de RSE?

Hi ha conceptes que s’instal·len en el llenguatge corrent, fins i tot abans que estiguin aclarits. Una cosa semblant és el que ha passat amb el concepte de “Responsabilitat Social de les Empreses” (RSE), que ha passat a formar part del debat acadèmic i polític de manera oficial a partir de la publicació del Llibre Verd de la Comissió Europea sobre la RSE, i que en el seu dia va posar en circulació Jacques Delors, quan encara era president de la Comissió, en una cèlebre crida a les grans corporacions europees perquè assumissin la seva responsabilitat social, la qual cosa significava que es comprometessin amb els reptes principals i els problemes socials de la societat europea en el canvi de mil·leni. Una societat que estava entrant de manera accelerada davant d’un nou paradigma econòmic que es caracteritzava per: 1) la culminació del mercat interior europeu, 2) el trànsit d’una economia nacional o, com a màxim, regional a una economia globalitzada, 3) la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i 4) el pas d’un model de producció fordista basat sobretot en el capital i el treball, intensiu en mà d’obra, a un altre en què el factor productiu clau passava a ser el coneixement i el treball dels treballadors “autoprogramables” (Castells, M. La sociedad red)o “analistes simbòlics” (Rrich, R., La riqueza de las naciones).