En primer lloc, voldria dir-vos que qui us parla és algú que ve de la tradició federalista, és un federalista, com deia Xavier Rubert, escarmentat. Jo voldria pujar un grau l’adjectiu i dir que ara ja començo a ser un federalista escandalitzat. D’altra banda, quan vaig veure la data del 2020 en un primer moment vaig pensar que era positiu poder parlar sense immediatesa, a llarg termini, però de fet, si mirem enrere, el 2006 estàvem aprovant l’Estatut i sembla que fos ahir mateix quan començava o s’accelerava el drama. Per tant ho faig amb la consciència que pensar en el 2020 és pensar en demà mateix, és el curt-mig termini.

Volia començar compartint un consell, que em dono a mi mateix i per això m’atreveixo a donar-lo als altres. Tot i que el catalanisme polític ha tingut mil tradicions, si les haguéssim de sintetitzar diríem que hi ha hagut dues grans línies: el pacte amb Espanya i l’altra la separació. Històricament la primera ha estat la majoritària i ara s’ha girat la truita. Jo el que m’aconsello a mi, independentment de quina sigui la meva preferència, és que tots els que ens sentim compromesos amb la tradició del catalanisme, pensem sobre tots dos projectes. Tots, tant els que estigueu compromesos ara mateix en el projecte independentista com els que estigueu compromesos amb el projecte federal, hauríem de pensar sobre tots dos projectes: aquells que tenen molt clara la seva preferència per la independència, seria bo que pensessin en la independència i el pacte. I aquells que tenen preferència pel pacte, seria bo que pensessin també sobre la independència. És un moment en que toca que tots hi pensem, sobretot perquè segurament les preferències tampoc no són tan evidents. Per tant el que jo faré serà parlar sobre els dos projectes.