El treball per un món més just

Permeteu-me començar la conversa d’una manera provocativa. Som aquí celebrant els cinquanta anys de la fundació de l’ACO, de l’Acció Catòlica Obrera. I la pregunta que podríem fer-nos és: realment, continua havent-hi obrers avui? O una altra: continua volent dir la paraula obrer avui el que volia dir quan es va fundar l’ACO fa cinquanta anys?

És clar que continua havent-hi classe treballadora, classe obrera, però a mi m’agradaria que la reflexió d’avui servís per entendre una mica en què ha canviat tota aquesta realitat.

Pensar en el món obrer, pensar en la classe treballadora, pensar en la naturalesa del treball avui és molt diferent de fer-ho quan es va fundar l’ACO. I adonar-nos i entendre aquests canvis és fonamental per saber com hem d’actuar, per saber cap on hem de dirigir els nostres esforços per intentar transformar aquesta societat.

Perquè l’ACO neix en un context de l’Espanya de fa cinquanta anys, un context que s’ha mantingut fins fa poc, en què vivíen una economia industrial en el qual la classe obrera, en que majoritàriament no fos classe treballadora de la fàbrica, de fet venia molt marcada per aquesta imatge. La imatge que era un obrer, venia molt marcada per aquesta economia industrial, és a dir, venia marcada per una forma de capitalisme. el capitalisme industrial. I d’aquí sorgia tota la reflexió en el marc de la qual neix l’ACO, i d’aquí tota la reflexió social que es feia en el cristianisme progressista en aquella època i en l’època posterior del Concili Vaticà II.