MÓN CONTEMPORANI

La història de la humanitat és la historia del PROGRÉS; per tant, el progrés fa que sempre el futur sigui millor que el passat. La ciència avança. Cap coneixement que ha fet la ciència es perd. És innegable que hi ha progrés científic, cada vegada la humanitat sap més coses. Cada vegada es poden aconseguir fites més elevades; econòmicament, tecnològicament, científicament, culturalment, socialment…

També es progressa MORALMENT. La societat cada vegada s’esforça per ser més justa, més exigent, amb més drets humans i civils. Coses que eren tolerables o legals al segle XVIII, no ho eren al segle XIX, i menys al segle XX. I filarem més prim al segle XXI. La pena de mort n’és un clar exemple. En l’actualitat, cap país europeu, ni Rússia, accepten la pena de mort. S’ha progressat.

La mirada contrària diu NO. Durant El segle XX hi hagueren dues guerres mundials amb 40 milions de morts, i el més gran i vergonyós extermini de la humanitat, com es pot dir que hi ha progrés moral? La capacitat de l’home pel bé i pel mal ha canviat?

Pot semblar que no ens en sortim, però jo soc optimista, i crec que sí que ens en sortim, i que cada tragèdia ens ha servit per aprendre i que mai més torni a succeir.

Al món hi ha avenços i retrocessos. Canviem amb positiu. A poc a poc, però, es va endavant. El pacte del Mil·lenni, les O.N.G, la Comunitat Europea, les Nacions Unides, són una esperança. Amb objectius encara a mitges, sí, però en camí.