1. Defensa de la «regla de la majoria»

Permeteu-me començar amb una ironia: avui faré un esforç per quedarme en minoria en aquest debat, perquè preveig que el posicionament majoritari del sopar serà una crítica a la regla de la majoria i a la seva sacralització com a principi procedimental de la vida democràtica. Preveient que hi hauria una majoria en contra del principi de majoria, he pensat que el millor que podia fer -per tal de ser fidel a l’esperit que es desprèn del títol del debat- era una defensa del principi de la majoria, que serà l’única manera de quedar en minoria aquesta nit.

Vaig mirar les preguntes que hi ha al final del text de la targeta de convocatòria -un text preciós, per cert- perquè em servissin d’inspiració per a la intervenció d’avui. La primera pregunta diu: «Convindria, si fos possible, desvincular la majoria de la potestat?». La resposta immediata que em venia, d’entrada, era que no.

Avui intentaré parlar, per un cantó, com a diputat, però també com a acadèmic: com a polític i com a politòleg. Intentaré parlar tant des d’una perspectiva pràctica com des d’una perspectiva teòrica, és a dir, a partir de la meva experiència política, d’una banda, i a partir dels meus estudis en ciènciespolítiques i en filosofia, de l’altra. D’acord tant amb la meva experiènciapolítica pràctica com amb els meus petits coneixements teòrics, he de concloure que la potestat és una realitat que forma part de la vida social: les relacions de poder són una «primera matèria» ineludible de la convivència. Així, si existeix la potestat, si és ineludible, aleshores crec que -responent a la pregunta- no convindria gens desvincular-la de la majoria