Introducció

Com les onades contra la platja, el destí m’ha dut una i altra vegada al Parlament Europeu. El 1996, quan vaig acabar els estudis de Filosofia i de Ciències Polítiques a la meva ciutat, Barcelona, un bon amic de la família em va convèncer perquè em postulés per obtenir una beca “Robert Schuman”, que el Parlament Europeu atorgava anualment per fer un “stage” de formació durant alguns mesos a la seva seu de Luxemburg. Aquell amic, l’Antoni Gutiérrez Díaz, havia estat durant molts anys el líder del PSUC, el gran partit dela lluita contra el franquisme a Catalunya, exercint el càrrec de secretari general primer des de la clandestinitat, quan el règim de Franco encara estava dempeus, i després durant la mal anomenada Transició espanyola a la democràcia, a partir del 1975. El PSUC havia articulat al seu voltant la resistència contra la dictadura i, durant els últims anys d’aquesta, havia impulsat la unitat de totes les forces polítiques democràtiques a través de l’anomenada Assemblea de Catalunya.