Capítol 1: Les contradiccions antropològiques

1.1 La crítica al capitalisme: en nom de què?
Son molts els especialistes en Mounier que consideren que el punt de partida del seu pensament és el refús del sistema capitalista dels anys 30. Com explica Michel Barlow: “Si hem de creure a Bergson, tota obra filosòfica neix d’un refús vigorós -sabent sempre el pensador el que refusarà abans de saber amb precisió què afirmarà. L’originalitat de Mounier en la matèria consisteix no a oposar-se a conceptes, a teories, sinó a un sistema econòmic, polític i social, que es manifesta d’una manera concreta”

Tanmateix, cal entendre bé aquesta idea de Bergson. Si pot haver-hi un refús, és perquè aquest refús es fa des d’algun lloc, és a dir, en nom d’alguna idea -o d’algun ideal, caldria dir potser- . Tot pensament, en el seu límit, vol ser sempre afirmatiu. En el cas de Mounier també és ben bé així. El personalisme neix com un moviment intel·lectual i espiritual de refús al capitalisme. de sobreabundància, de generositat. Una experiència d’amor, en definitiva. Aquest és el seu origen. Tanmateix, Mounier s’enfronta al capitalisme perquè aquest entra en contradicció amb allò que més li interessa: la persona. Tanmateix, la persona no és una idea ni un ideal, sinó una experiència: una experiència de comunicació, de sobreabundància, de generositat. Una experiència d’amor, en definitiva.