– Com et definiries?

En el terreny de les idees, sóc una persona d’esquerres, també hauria de dir que soc cristià, en el sentit en què entén aquesta paraula per exemple la teologia de l’alliberament, i de formació també sóc pianista, que no és poca cosa. Cal precisar que em sento cristià segurament per influència familiar (potser cal esmentar que en Toni és fill de l’Alfonso Carlos Comín, comunista i cristià, fundador de Cristians pel Socialisme). He intentat digerir i aprofundir intel·lectualment aquesta tradició rebuda, fer-ne un procés de depuració. Potser per això vaig estudiar filosofia. Crec que el cristianisme pot ajudar, i força, a conrear la dimensió espiritual que hi ha en tota persona. Jo em quedo amb la part nuclear del cristianisme: la idea que Déu, si existeix, ha de ser Amor (això és el que vol dir el dogma de la Trinitat); la idea que si aquest Déu que és Amor existeix, aleshores s’ha de comunicar d’alguna manera amb les persones, amb totes les persones (això és el que vol dir el dogma de l’Encarnació); la idea que Déu, sempre que les persones vulguem, permet que participem de la seva vida divina (això és el que vol dir el dogma de la Resurrecció).