NOU TESIS BÀSIQUES SOBRE LA RELIGIÓ, DES DEL SOCIALISME

1. Els estats democràtics han de ser plenament laics
L’objectiu de la laïcitat de l’Estat no és altre que garantir el dret a la llibertat religiosa, que és un dret fonamental central en tot sistema democràtic. De fet, la reivindicació dels drets civils que va donar pas a l’Estat de dret va ser, en bona mesura, una conseqüència de les guerres de religió que van trastornar l’Europa del segle XVII. La reivindicació de la tolerància religiosa està, doncs, a l’origen de les democràcies modernes.

La llibertat religiosa indica que cadascú pot practicarla religió que vulgui, o no practicar-ne cap, sempre i quan les seves pràctiques religioses no es contradiguin amb la resta de drets fonamentals. La laïcitat de l’Estat és una conseqüència d’aquest principi: si tothom pot practicar la religió que vulgui, o no practicar-ne cap, l’Estat no pot tenir una “religió oficial”. Així, la neutralitat religiosa de l’Estat és una garantia tant de cara a aquells ciutadans que no combreguen amb cap religió, com d’aquells que en practiquen alguna: assegura que l’Estat no promou, ni obertament ni dissimuladament, cap religió particular i permet que totes religions es puguin desenvolupar en l’esfera civil en igualtat de condicions. La laïcitat, per tant, també implica que l’Estat garanteixi que les diferents confessions poden dur a terme lliurement la seva missió espiritual, litúrgica, sacramental, etc., entre els seus creients.