TRES NOTES PRÈVIES

1) No és fàcil (és el mínim que es pot dir) donar un sentit a paraules que tenen aplicacions i connotacions semàntiques molt àmplies. No s’ha de veure en aquest lèxic una voluntat de definició sinó, més modestament, d’exploració i reflexió, en un període de ràpides mutacions que entre altres efectes provoca una certa “crisi de les paraules”. Si hi ha una voluntat de definició en aquest lèxic és pel que fa a la perspectiva des de la qual hem tractat de mirar els termes: un punt de vista que volia cercar sentit i simplicitat. Succeeix, però, que una gran multinacional fa servir aquestes expressions en un lema (“Sense and simplicity“) per anunciar i vendre els seus productes arreu del món. És un bon exemple d’un problema que hem de mirar de cara: l’entropia semàntica, el malbaratament i la tendència a la pèrdua de significat dels mots en la societat del mercat i de l’espectacle.

2) Hi ha, com a mínim, tres maneres de manejar aquest text. En primer terme, llegint-lo seguit; en segon lloc, consultant-ne una o altra entrada; i finalment hi ha el mètode Rayuela: anar seguint el fil de les remissions que es troben al final de cada entrada. És el que recomanem.

3) Les referències bibliogràfiques i documentals que es troben al final de les entrades no tenen cap pretensió sistemàtica. Són relatives al contingut de les entrades o suggereixen possibles lectures addicionals que hem considerat interessants.