Introducció

Des de quina ètica pensem el món?
Recordem, per començar, que hi ha 3.000 milions de persones al món que tenen menys de dos dòlars diaris per viure (360 ptes., aproximadament), i que les desigualtats entre els països rics i els països pobres en les darreres dècades, malgrat que hi ha alguns països pobres que han reduït de forma massiva la pobresa, no han deixat d’incrementar-se. Si l’any 60 la diferència entre el 20% més pobre i el 20% més ric del planeta era de 30 a 1, ara és de 60 a 1. En els últims 30 anys hem retrocedit molt, des del punt de vista de la justícia, en les relacions econòmiques internacionals.

Actualment, els debats ideològics entre la dreta i l’esquerra són entre els defensors de la globalització i els seus crítics. Entre els economistes, el debat es produeix entre, per un cantó, els liberals, i, per l’altre, els defensors d’una perspectiva: o bé social demòcrata, o bé reformista radical, o bé directament anticapitalista. Escoltant aquests debats, un arriba sovint a la conclusió que sota debats suposadament ideològics o econòmics s’hi amaga un debat exclusivament ètic. Un debat que en el fons gira al voltant d’aquesta qüestió: fins a quin punt són culpables del que està passant els detentors del poder econòmic occidental? Fins a quin punt són responsables de les desigualtats Nord-Sud?