Primera part: l’antropologia

TESI 1: La reflexió religiosa, filosòfica i política de Mounier és moguda per la seva fe cristiana i està al servei d’aquesta.

La conseqüència d’això és la coherència entre la vida i l’obra de Mounier. D’aquí neix la capacitat de seducció del personatge. Quan un llegeix a Mounier, no sap ben bé davant de quin tipus d’ intel·lectual està: Mounier és una mica filòsof, una mica profeta, una mica místic, una mica home d’acció… tanmateix, el que s’observa en Mounier és d’una banda un apassionament poc habitual en els pensadors; i de l’altra una lucidesa, una capacitat de penetració filosòfica poc habitual en els apassionats -en els profetes-.

A tot això, cal afegir-hi el compromís històric, concret, des del qual parla, que es l’element més colpidor dels seus textos: sempre es tracta d’un pensament situat -compromès, tal i com es deia abans-.El locus philosophicus de Mounier, és a dir, el lloc des del qual parla, no es un lloc abstracte, ni plàcid. El seu locus philosophicus és sempre un lloc molt concret i incòmode: el lloc de les víctimes de la història, de la història concreta que li va tocar viure, que en el seu cas és la de la primera meitat del segle XX. Durant la guerra mundial, mentre estava empresonat a Clermont-Ferrand, per la seva col·laboració amb la resistència, abans del famós episodi de la vaga de fam, va escriure:«En temps de desordre absolut el lloc natural del cristià és la presó». Si Mounier escull aquest lloc -el de les víctimes- per parlar, això es deu exclusivament a un motiu: la seva fe cristiana.