El socialisme és una condició necessària per a l’aliança de civilitzacions, és a dir, per a una convivència en pau entre totes les cultures del planeta en el marc d’una única i interdependent societat mundial? El capitalisme té res a veure amb el xoc de civilitzacions?, és a dir, explica l’actual model de globalització neoliberal aquest conflicte dels nostres dies que enfronta cultures i religions com si es tractés de cosmovisions irreconciliables?

“Xoc de civilitzacions” és un concepte tendenciós en si mateix: el xoc que amenaça la societat mundial no es dóna entre civilitzacions, entre religions o entre cultures; sinó entre diversos fonamentalismes que, com un ou de serp, poden aparèixer en el cistell de totes i cadascuna de les cultures, civilitzacions i religions. Allò que amenaça la pau mundial no és pas un “xoc de civilitzacions”, sinó un “xoc de fonamentalismes”.

El capitalisme global sense regular i els fonamentalismes -siguin de la mena que siguin- es retroalimenten de forma fatal. Per això, si volem una societat mundial en pau, si volem que les diferents civilitzacions i les diferents religions en les quals es fonamenten convisquin de manera civilitzada -valgui la redundància-, aleshores caldrà donar pas a una altra mena de globalització.

Caldrà deixar enrere el neoliberalisme i passar a una societat que no estigui seductorament colonitzada pel mercat. Caldrà passar d’una economia en què el capital financer regna com a totpoderós senyor, a una altra on els drets dels ciutadans, els drets socials, els drets dels treballadors i els dels consumidors siguin l’únic senyor legítim al qual servir. Caldrà avançar, en suma, vers una societat i una economia més socialistes i menys capitalistes.